Professionals de la política?

Un dels elements que es qüestionen des de moltes teories i anàlisis polítiques, és la interferència que representa sobre la democràcia representativa la professionalització de la política.

En els darrers temps s'està accentuant en el nostre país, i altres llocs, aquesta professionalització –encara que no sempre és així i és majoria la gent honesta– que fa que arribin a càrrecs públics persones amb poca formació política, fins i tot poca formació professional en les àrees que els pertoca gestionar. Tot això es podria corregir, però el problema s'agreuja al sumar-hi manca de cultura democràtica.

Quan això succeeix, i es freqüent, apareix la nova classe que alguns mitjans denominen els nous rics de la política. De sobte es troben amb un sou que mai havien imaginat, molts tenen cotxe oficial, o es fan pagar generoses dietes si utilitzen el seu vehicle, tenen secretàries i secretaris, manen sobre molta gent, quan sempre havien estat manats i se senten privilegiats d'aquesta societat.

Això acaba comportant una dependència de la posició política per a poder subsistir amb un nivell de vida moltes vegades per sobre del que poden tenir fora de l'àmbit públic.

És en aquestes situacions quan aquesta gent oblida la verdadera funció del càrrec públic i passen de servir a la societat –que és la seva funció principal– a servir-se ells, produïnt-se situacions anòmales que passen de la picaresca a la il·legalitat fins que algú intenta posar-hi fi per vies legals. Llavors la ciutadania en té coneixement perquè surten a les primeres pàgines dels diaris.

Mai estarà de més reclamar la política en essència, la que es dedica al bé comú, la que és conseqüent amb l'ètica i els valors que es promulguem, la que manté la dignitat.

Tant de bo poguéssim dir, com passa en altres països, que qui arriba a ser regidor o diputat,
sigui de l'opció política que sigui, té un mínim digne reconeixement pel seu servei a la societat.

Per ara es manté el descrèdit i el distanciament de la ciutadania vers la política.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Felip,
t'estàs referint dels governants del PSC? Si és així, potser estàs sent massa respectuós i tot, amb les teves paraules. Aquesta gentussa ni són professionals de la política, ni professionals de la regidoria que regenten, ni res. L'únic que els preocupa és el càrrec i la fama i situació que els comporta, apart dels beneficis que d'aquest càrrec n'obtinguin, però sense donar res a canvi, i molt menys, el seu temps pel càrrec. Els temes s'acaben per avorriment, perquè els allarguen i donen llargues als ciutadans, fins que aquests desestimen, per avorriment. Només els interessa sortir a la foto. Potser es pensaven que ser regidors era només això... no pencar, però cobrar a canvi. Han arribat a l'Ajuntament sense tenir ni idea del que és governar, sense deixar-se aconsellar, però amb la prepotència de que manen i fan el que volen. Per no tenir, no tenen ni educació; només cal veure com tracten a la gent i als seus treballadors. Com bé dius, han passat de "ser manats" a "manar", i això els ve gran.

Col.lectiu Ullal de Sollana ha dit...

Aixo no ve de nou, al 1932 es deia:
¡Los politicos y sus comparsas, han sido, lo son y seran, holgazanes de profesión!
¡Se pasan la vida haciendo chanchullos y viviendo del esfuerzo ajeno!

Sembli que no han passat els anys